Llocs del món

TEMPLE BOROBUDUR

Illa de Java - Indonèsia

https://joandalmaujuscafresa19571957.blogspot.com/

https://es.wikipedia.org/wiki/Borobudur#mw-head

Borobudur (en javanès barabudhur o barabudur) és una estupa budista amb silueta piramidiforme relacionada amb la tradició Mahāyāna, que està ubicada a la província Java Central d'Indonèsia, quaranta quilòmetres al nord-oest de Yogyakarta. És el monument budista més gran del món. Va ser construït entre els anys 750 i 850 pels sobirans de la dinastia Sailendra. El nom pot derivar del sànscrit Vihara Buddha Ur, que es tradueix com «el temple budista a la muntanya».

El monument consta de sis plataformes quadrades coronades per tres plataformes circulars, i està decorat per 2672 panells de relleu i 504 estàtues de Buda.

El monument és un santuari i lloc de pelegrinatge budista. El viatge dels pelegrins comença a la base del monument i continua per un camí que l'envolta, mentre puja fins al cim a través dels tres nivells de la cosmologia budista. Durant el viatge, el monument guia els pelegrins mitjançant un sistema d'escales i corredors.

L'evidència suggereix que Borobudur va ser abandonat després del segle XIV amb l'ocàs dels regnes budistes i hindús a Java, i la conversió dels illencs a l'Islam. Va ser descobert el 1814 per Thomas Stamford Raffles, governador britànic de Java. Des de llavors, Borobudur ha estat conservat mitjançant nombroses restauracions. El projecte de restauració més important va ser dut a terme entre 1975 i 1982 pel Govern d'Indonèsia i la Unesco, després d'això el monument va ser nomenat Patrimoni de la Humanitat. Borobudur és encara utilitzat com a lloc de peregrinació, on una vegada al any els budistes d'Indonèsia celebren el Vesak al monument. A més, Borobudur és l´atracció turística més visitada d´Indonèsia.

Etimologia

En indonesi, els temples són coneguts com a candi, és per això que Borobudur és conegut localment com a Candi Borobudur. El terme és utilitzat també per descriure qualsevol estructura antiga. Els orígens del nom Borobudur no són clars, encara que això no és poc comú, ja que la majoria dels noms d'alguns candi no són coneguts. El nom de 'Borobudur' va ser escrit per primera vegada en un llibre sobre la història de Java de Thomas Stamford Raffles. Raffles va escriure sobre l'existència d'un monument anomenat borobudur, però no s'han trobat documents més antics que utilitzin el mateix nom.7 L'únic escrit antic que dóna algun indici sobre aquest temple és Nagarakertagama , escrit per Mpu Prapanca en 1365, el qual esmenta Budur com un santuari budista.9 El nom podria ser relacionat amb Borobudur, però el manuscrit manca de major informació.

Es creu que el nom 'Bore-Budur', i per tant 'BoroBudur', va ser escrit per Raffles en anglès per referir-se a Bore, llogaret proper al temple; molts candi són nomenats basant-se en llogarets propers. Si s'hagués pres en compte el llenguatge utilitzat a la zona, el nom del monument hauria estat BudurBoro. Raffles a més suggereix que Budur podria relacionar-se amb la paraula Buda ('antic') - per exemple, 'antic Boro'.7 Una altra hipòtesi sosté que 'Boro' va ser pres de l'antic terme bhara ('honorable'), descrivint el monument com "L'honorable Buda". Una altra interpretació prové de la paraula biara ('monestir'), de manera que s'estaria referint al monument com a 'monestir de Budur'

Ubicació

Un gran nombre de temples budistes i hindús estan ubicats a aproximadament 40 km (25 milles) al nord-oest de Yogyakarta, en una àrea elevada entre dos volcans bessons, Sundoro-Sumbing i Merbabu-Merapi, i els rius Progo i Elo. Segons un mite local, l'àrea coneguda com a plana Kedu és un lloc sagrat i anomenat 'el jardí de Java' a causa de la seva alta fertilitat. Durant la primera restauració, es va descobrir que tres temples budistes de la regió, Borobudur, Pawon i Mendut, estan ubicats en una posició de línia recta. Podria ser coincidència, però la seva alineació concorda amb una llegenda local, la qual explica que fa molt de temps existia un camí emmurallat que anava de Borobodur a Mendut. Els tres temples posseeixen una arquitectura i decoració similars, provinents del mateix període, la qual cosa suggereix una relació entre ells.

A diferència d'altres temples, que estan construïts en una superfície plana, Borobudur va ser construït en un turó, a 265 m sobre el nivell del mar i 15 m sobre el llac sec que l'envolta. L'existència del llac va ser motiu d'intenses discussions entre arqueòlegs durant el segle XX; es pensava que Borobudur va ser construït a la vora del llac o fins i tot que hi flotava. El 1931, l'artista holandès i estudiant d'arquitectura hindú i budista, W.O.J. Nieuwenkamp, va formular una teoria en què la plana Kedu va ser un llac i Borobudur representava una flor de lotus flotant en aquest. Les flors de lotus estan presents en gairebé totes les obres d'art budistes, gairebé sempre servint com a tron per a buda o base de les estupes. L'arquitectura del temple en si suggereix una representació de lotus, on les postures de Buda a Borobudur simbolitzen el Sutra del Lotus, present en diversos textos Mahāyāna (escola de budisme que es va expandir per les regions del sud-est i est d'Àsia). Tres plataformes circulars al cim del monument representen un full de lotus. La teoria de Nieuwenkamp, però, va ser contra argumentada per diversos arqueòlegs pel fet que el temple està envoltat per terreny sec.

Els geòlegs, d'altra banda, donen suport al punt de vista de Nieuwenkamp, basant-se en sediments d'argila trobats a prop del lloc. Un estudi d'estratigrafia, sediments i pol·len dut a terme el 2000 recolza l'existència d'un antic llac a prop de Borobudur. L'àrea del llac, però, va fluctuar amb el temps; un estudi prova que Borobudur va estar a prop de la riba del llac entre els segles XIII i XIV. El recorregut dels rius i activitats volcàniques van influir en la forma del relleu, incloent el llac. Un dels volcans més actius a Indonèsia, la Muntanya Merapi, està força a prop de Borobudur i la seva activitat es remunta al Plistocè.

Construcció

No hi ha evidència escrita de qui va construir Borobudur, o del seu propòsit original. El període de construcció es va estimar comparant els relleus esculpits a la base del temple i les inscripcions utilitzades comunament entre els segles vuitè i novè. Es creu que Borobudur va ser fundat aproximadament l'any 800.15 Això correspon al període entre els anys 760 i 830 d. C., l'apogeu de la dinastia Sailendra a Java Central, quan va estar sota la influència de l'imperi Srivijaya. S'estima que la construcció va demorar 75 anys i que va ser finalitzada l'any 825, durant el regnat de Samaratunga.

Hi ha una confusió entre els governadors hindús i budistes de Java durant aquest període. Els Sailendras són coneguts per ser seguidors de Buda, però unes inscripcions en pedra trobades a Sojomerto suggereixen que van ser hindús. Durant aquesta època molts monuments budistes i hindús van ser construïts a les planes i muntanyes al voltant de la plana Kedu. Els monuments budistes, incloent Borobudur, van ser creats al mateix temps que el temple hindú Prambanan. L'any 732, el rei Sanjaya, fundador de la dinastia Sailendra, va encarregar la construcció d'un santuari hindú en honor a Shivá al turó Ukir, ubicat només a 10 km a l'est de Borobudur. El successor immediat de Sanjaya, Rakai Panangkaran, va ser associat amb el temple budista Kalasan, com apareix a l'inscripció Kalasan escrita l'any 778. Els antropòlegs creuen que la religió mai va ser un conflicte seriós a Java. Era possible que un rei hindú manés construir un temple budista; o que un budista actués de manera similar.

Abandonament

Durant segles, Borobudur va estar cobert per capes de cendra volcànica i vegetació. Les raons de l‟abandonament d‟aquest temple es mantenen desconegudes. No se sap amb certesa quan va passar el cessament d'activitats d'aquest lloc de pelegrinatge.

Una suposició sosté que el temple va ser abandonat pel fet que gran part de la població va ser convertida a l'Islam durant el segle XV. Una altra teoria es basa en la fam provocada per una erupció volcànica (aproximadament l'any 1006) la qual va obligar els habitants a abandonar les seves terres i el monument. Es diu a més que l'esdeveniment va causar una migració des de la plana Kedu fins est de Java a prop de la vall Brantas al voltant de l'any 928.

Tot i això, el monument mai va ser completament oblidat pels habitants de la zona. En comptes de glorificar la història del monument, la imatge es va convertir en una més supersticiosa associant-la amb mala sort i misèria. Dos antics manuscrits (babad) del segle XVIII esmenten la mala sort del monument. Segons el Babad Tanah Jawi (o Història de Java), el monument es va convertir en un factor fatal per al rebel que va causar una revolta en contra del rei de Mataram el 1709. El turó va ser assetjat i els insurgents van ser vençuts i sentenciats a mort per ordre del rei. Al Babad Mataram (o Història del Regne Mataram), el monument va ser associat a la desgràcia patida per l'hereu al tron del sultanat de Yogyakarta el 1757. Tot i que existia una restricció per visitar el monument, es va apoderar d'una de les estàtues que en formaven part. Tan bon punt va tornar al seu palau, va morir d'una estranya malaltia que va durar només un dia.

Redescobriment

Després de la guerra entre el Regne Unit i els Països Baixos realitzada a Java, l'illa va estar sota administració britànica entre els anys 1811 i 1816. El governador general assignat va ser Thomas Stamford Raffles, qui estava força interessat en la història de Java. Va col·leccionar antiguitats i prenia nota sobre la informació rebuda per part dels nadius durant les seves expedicions. Durant un viatge a Semarang el 1814, se li va informar sobre un gran monument anomenat Chandi Borobudur el qual estava ubicat a la jungla propera al llogaret de Bumisegoro. Envia a l'enginyer holandès H.C. Cornellius perquè investigués el lloc.

Durant dos mesos, Cornellius i els seus 200 homes van tallar arbres, van cremar vegetació i van excavar per poder buidar el monument. A causa dels perills d'esfondrament, no van poder explorar les galeries. Va reportar els seus descobriments a Raffles incloent diversos dibuixos. Tot i que el descobriment és esmentat en unes breus paraules, Raffles és acreditat per centrar l'atenció del món cap al monument.

Hartmann, administrador holandès de la regió de Kedu, va continuar el treball de Cornellius i el 1835 el monument va ser completament desenterrat. Els seus interessos a Borobudur eren més personals que oficials. No obstant això, Hartmann no va escriure cap reporti sobre les seves activitats; en particular, la presumpta història en què ell va descobrir la gran estàtua de Buda ubicada a l'estupa principal. L'estupa principal del monument es troba buida. El 1842, Hartmann va investigar la cúpula principal, però els seus descobriments encara no es coneixen.

El govern de les Índies Orientals Neerlandeses va enviar a l'enginyer holandès F.C. Wilsen, que va fer centenars de dibuixos. Mentrestant, J.F.G. Brumund va ser assignat per realitzar un detallat estudi sobre el monument, el qual va ser completat el 1859. El govern pretenia publicar un article basat en els estudis de Brumund i il·lustrat amb alguns dibuixos de Wilsen, però Brumund va refusar cooperar. El govern va assignar a una altra persona, C. Leemans, qui va compilar una monografia utilitzant les investigacions de Brumund i Wilsen. El 1873, va ser publicada la primera monografia basada en un estudi detallat de Borobudur, l'any següent es va fer una traducció al francès. La primera fotografia del monument va ser presa el 1873 per l'holandès Isidore van Kinsbergen.

L'apreciació del lloc es va anar desenvolupant lentament. Alguns objectes van ser sostrets per lladres. El 1882, l'inspector en cap d'accidents va recomanar que Borobudur fos completament desmuntat i les seves restes posades en museus a causa de les males condicions en què es trobava l'estructura. condició del monument. El reporti va demostrar que la por respecte a les condicions del monument eren injustificades i que Borobudur havia de romandre intacte.

Arquitectura

Borobudur està construït com una gran estupa, i quan és vist des de dalt pren la forma d'un mana-la budista, representant simultàniament la cosmologia budista i naturalesa de la ment.33 La base és un quadrat, amb una mesura aproximada de 118 metres per costat . Té nou plataformes, de les quals les sis inferiors tenen forma de quadrat i les restants són circulars. Les plataformes superiors presenten setanta-dues petites estupes que envolten una de més gran. Cada estupa té forma de campana i està decorada per diferents forats. Hi ha una estàtua de Buda dins de cada estupa.

Van ser utilitzades aproximadament 55.000 m³ de pedres les quals van ser preses de diversos rius per construir el monument.34 Les pedres van ser tallades, transportades i posades sense morter. Van ser utilitzades esquerdes i protuberàncies per poder acoblar les pedres entre si. Els relleus van ser creats in situ després que el monument va ser acabat. El monument està equipat amb un sistema de drenatge per combatre les precipitacions presents a la regió. Per evitar inundacions, van ser posats 100 canelles a cada cantonada, els quals tenen tallats gàrgoles (makaras).

Borobudur difereix amb el disseny general d'aquest tipus d'estructures. En comptes d'estar construït sobre una superfície plana, Borobudur està construït en un turó natural. La tècnica de construcció, però, és semblant a la d'altres temples a Java. Sense espais interiors com altres temples i amb la forma d'una piràmide, Borobudur va ser identificat al principi com una estupa, en lloc d'un temple (o candi en indonesi). Una estupa és denominada com un sepulcre per a Buda. Algunes vegades les estupes van ser construïdes com a símbols de lloança budistes. D'altra banda, un temple és utilitzat com la llar d'una deïtat i posseeix espais interiors per a la veneració. La complexitat del disseny, però, suggereix que lestructura en realitat és un temple. L'adoració realitzada a Borobudur es fa com un pelegrinatge. Els visitants són guiats mitjançant el sistema d'escales i corredors pujant cap a les plataformes superiors. Cada plataforma representa un estat de llum. El camí que guia els pelegrins va ser dissenyat amb símbols sagrats basats en la cosmologia budista.

No se sap gaire sobre l'arquitecte Gunadarma. El seu nom va sorgir del folklore de Java més que d'inscripcions o escrits antics. Es diu que és qui "... porta la regla, coneix les divisions i pensa en ell mateix com a compost per parts". La unitat de mesura bàsica que va utilitzar durant la construcció és anomenada tala, definida com la distància entre la part superior del front i la barbeta o la distància entre l'extrem del dit polze i l'extrem de l'anular quan tots dos estan estesos al màxim. La unitat és òbviament relativa depenent de cada persona, però el monument té mesures exactes. Una inspecció duta a terme el 1977 va revelar la presència de la raó 4:6:9 al llarg de tot el monument. L'arquitecte hauria utilitzat aquesta raó per traçar les dimensions de Borobudur. La raó va ser també trobada en els temples propers de Pawon i Mendhut. Els arqueòlegs van postular que la raó i dimensió tala estan basades en temes cosmològics i astronòmics, com en el cas del temple budista Angkor Wat a Cambodja.

L'estructura vertical es pot dividir en tres seccions: base, centre (o cos) i cim, els quals recorden la figura del cos humà. La base és un quadrat de 123x123 m aproximadament i té una alçada de 4 metres. està compost per cinc plataformes quadrades, les quals van disminuint la seva alçada a mesura que s'ascendeix. La primera terrassa està ubicada a 7 metres de la vora de la base. Les altres terrasses són a 2 metres, deixant un corredor angost a cada plataforma. El cim consisteix en 3 plataformes circulars, cadascuna té un grup d'estupes perforades, les quals estan distribuïdes formant cercles concèntrics. Hi ha una cúpula principal al centre; la punta d'aquesta és la part més alta del monument (35 metres sobre el nivell del terra). L'accés a aquesta part és mitjançant unes escales que tenen diverses portes, les quals estan protegides per 32 estàtues de lleons. L'entrada principal està ubicada a la part est, on es troben els primers relleus. Als vessants del turó hi ha escales que connecten el monument amb la plana.

La divisió del monument simbolitza les tres etapes de preparació mental per assolir la meta final segons la cosmologia budista, anomenats Kamadhatu (el món dels desitjos), Rupadhatu (el món de les formes) i finalment Arupadhatu (el món sense formes). Kamadhatu és representat per la base, Rupadhatu per les cinc plataformes quadrades (el centre), i Arupadhatu per les plataformes circulars i la estupa principal. L´arquitectura de les tres estacions presenta diferències metafòriques. A Rupadhatu hi ha una estructura més recta i detallada, que desapareix per convertir-se en les plataformes circulars d'Arupadhatu.

En 1885, va ser descoberta una nova estructura la qual estava oculta sota la base. La "base oculta" posseeix relleus, 160 dels quals corresponen a narracions que descriuen el Kamadhatu real. Els relleus restants són panells amb inscripcions curtes que aparentment descriuen les instruccions dels escultors, il·lustrant l'escena a ser tallada. Un revestiment oculta la veritable base, la funció de la qual roman com un misteri. Es va pensar que aquesta base havia de ser coberta per prevenir un possible enfonsament del monument. Existeix una altra teoria, la qual sosté que va ser agregat a causa d'un error en el disseny de la base original, el qual havia de basar-se en les indicacions de Vastu Shastra, un antic llibre d'arquitectura i urbanisme. El revestiment, però, va ser construït amb un disseny detallat i meticulós, el qual va servir com a compensació estètica i religiosa.

Relleus

Borobudur té aproximadament 2.670 baix relleus individuals (1.460 panells narratius i 1.212 decoratius), els quals cobreixen la superfície de la façana i balustres. La superfície total ocupada per aquests relleus és de 2.500 m² i estan distribuïts a la base oculta (Kamadhatu) i les cinc plataformes quadrades (Rupadhatu).

Els panells narratius, que expliquen la història de Sudhana i Manohara, estan agrupats en 11 sèries que envolten el monument amb un llarg de 3.000 metres. La base oculta conté la primera sèrie amb 160 panells narratius i les 10 sèries restants estan distribuïdes al llarg de parets i balustres a quatre galeries, començant per l'entrada ubicada al costat est del monument. Els panells narratius de les parets es llegeixen de dreta a esquerra, mentre que als balustres és d'esquerra a dreta. Això s'ajusta a pradaksina, el ritual de circumval·lació realitzat pels pelegrins que es mouen en el sentit de les manetes del rellotge, deixant el santuari al costat dret.

La base oculta narra la història de la llei del karma. Les parets de la primera galeria tenen dues sèries de relleus sobreposats; cadascuna consisteix en 120 panells. La part superior mostra la biografia de Buda, mentre que la part inferior de la paret, i fins i tot alguns balustres ubicats a les dues primeres galeries, mostren les vides anteriors de Buda. Els panells restants estan centrats en la recerca de Sudhana; qui intentava trobar la màxima saviesa.

La llei del karma (Karmavibhangga)

Els 160 panells ocults no narren una història contínua, però cada panell mostra una il·lustració de causa i efecte. Hi ha exemples de certes activitats inadequades, des de xafardejar, fins a assassinar, cadascuna amb el seu càstig corresponent. Hi ha fins i tot activitats lloables, com la caritat i el pelegrinatge a santuaris, amb les seves retribucions corresponents. També estan il·lustrats els patiments de l'infern i els plaers del cel. Hi ha a més escenes de la vida diària, al costat del panorama del samsara (el cicle infinit de la vida i la mort).

El naixement de Buda (Lalitavistara)

La història comença amb el gloriós descens de Buda del cel Tusita, i acaba amb el primer sermó al parc Deer prop de Benarés. El relleu mostra el naixement de Buda com el príncep Siddhārtha, fill del rei Śuddhodana i la reina Māyā de Kapilavastu (actualment el Nepal).

La història és precedida per 27 panells que mostren diverses representacions, al cel oa la terra, per rebre l'última encarnació de Bodhisattva.Després de baixar del cel Tusita, Bodhisattva va coronar al seu successor, el futur Maitreya. Va baixar a la terra amb la forma d'un elefant blanc amb sis ullals, després va entrar al ventre de la reina Māyā pel costat dret. La reina va tenir un somni d'aquest succés; la interpretació va ser que el seu fill seria un sobirà o Buda.

Quan la reina Māyā va pensar que era moment de donar a llum, es va dirigir al parc Lumbini fora de la ciutat Kapilavastu. Es va ubicar sota un arbre Plaska, i sostenint una branca amb la mà dreta va donar a llum el seu fill, el príncep Siddhārtha. La història dels panells continua fins que el príncep es converteix a Buda.

Història del príncep Siddhārtha (Jataka) i altres persones llegendàries (Avadana)

Els jatakas són històries sobre Buda després de néixer com el príncep Siddhārtha. Els avadanes són similars als jataques, però el protagonista no és Bodhisattva. Els actes sagrats als avadanes són atribuïts a altres persones llegendàries. Els xataques i avadanes estan en una mateixa sèrie de relleus a Borobudur.

Els primers 20 panells inferiors, ubicats a la paret de la primera galeria, narren el Sudhanakumaravadana o gestes del príncep Sudhanakumara. Els primers 135 panells superiors, ubicats als balustres de la mateixa galeria, estan centrats en les 34 llegendes del Jatakamala.Els 237 panells restants narren les històries d'altres fonts, igual que la sèrie inferior de panells corresponents a la segona galeria. Alguns contes jataka estan representats dues vegades, per exemple la història del rei Sibhi.

La recerca de Sudhana (Gandavyuha)

Gandavyuha és la història explicada a l'últim capítol de l'Avatamsaka Sutra, sobre Sudhana i la seva recerca de la saviesa màxima. Ocupa dues galeries (tercera i quarta) i meitat de la segona; abastant un total de 460 panells. La principal figura de la història, el jove Sudhana, fill d'un adinerat comerciant, apareix al panell número 16. Els 15 anteriors conformen un pròleg dels miracles durant el samādhi de Buda al jardí de Jeta a Sravasti.

Durant la cerca, Sudhana visita com a mínim 30 mestres, però cap ho satisfà completament. Després d'això és instruït per Manjushri per conèixer el monjo Megasri, de qui rep la primera doctrina. El viatge de Sudhana continua i coneix (en l'ordre següent) Supratisthita, el metge Megha (esperit del coneixement), el banquer Muktaka, el monjo Saradhvaja, l'upasika Asa (esperit de la il·luminació suprema), Bhismottaranirghosa, el Braman Jayosmayatna, la princesa Maitrayani, el monjo Sudarsana, un nen anomenat Indriyesvara, la upasika Prabhuta, el banquer Ratnachuda, el rei Anala, al déu Shivá, la reina Māyā, Maitreya i finalment torna amb Manjushri. Després de cada trobada, Sudhana adquireix una doctrina específica, coneixement i saviesa. Aquestes trobades són presents a la tercera galeria.

Després de la darrera trobada amb Manjushri, Sudhana es dirigeix a la residència de Bodhisattva Samantabhadra; succés que és exemplificat a la quarta galeria. Tota la quarta galeria està centrada en els ensenyaments de Samantabhadra. Els panells narratius acaben amb l'èxit de Sudhana del coneixement màxim i la veritat última.

Estàtues de Buda

A més dels relleus que narren la història de la cosmologia budista, Borobudur presenta diverses estàtues de Buda. Aquestes estàtues estan assegudes amb les cames creuades en posició de flor de lotus, i distribuïdes a les cinc plataformes quadrades (nivell Rupadhatu) ia la plataforma superior (nivell Arupadhatu).

Les estàtues del nivell Rupadhatu estan ubicades en nínxols, ordenats en files al costat exterior dels balustres. A mesura que s'ascendeix, les plataformes disminueixen la seva alçada, igual que el nombre d'estàtues a cadascuna. El primer conjunt de balustres té 104 nínxols, el segon 104, el tercer 88, el quart 72 i el cinquè 64. En total, hi ha 432 estàtues de Buda al nivell Rupadhatu.1 Al nivell Arupadhatu (o les tres plataformes circulars ), les estàtues estan dins de les estupes perforades. La primera plataforma circular posseeix 32 estupes, la segona 24 i la tercera 16, la qual cosa suma un total de 72.1 De les 504 estàtues en total, prop de 300 estan mutilades (principalment decapitades) i 43 estan perdudes.

A primera vista, totes les estàtues de Buda són iguals, però presenten petites diferències entre les mudres o la posició de les mans. Hi ha 5 grups de mudra: Nord, Est, Sud, Oest i Cenit, els quals representen els cinc punts cardinals segons el Mahayana. Els quatre primers balustres contenen els quatre primers mudres: Nord, Est, Sud i Oest, representats per la direcció de les mans de l'estàtua. Les estàtues de Buda ubicades al cinquè balustre i dins de les 72 estupes a les plataformes superiors, tenen el mateix mudra: Cenit. Cada mudra representa un dels Cinc Budes Dhyani; cadascun té el seu propi simbolisme. Són Abhaya mudra per a Amogashiddi (nord), Vara mudra per a Ratnasambhava (sud), Dhyana mudra per a Amitābha (oest), Bhumisparsa mudra per a Aksobhya (est) i Dharmachakra mudra per a Vairocana (cenit).

Restauració

Borobudur va atreure l'atenció el 1885, quan Yzerman, el president de la Societat Arqueològica de Yogyakarta, va fer el descobriment de la base amagada. Les fotografies que mostren el descobriment d'aquesta base van ser preses entre el 1890 i el 1891. El descobriment va obligar el govern de les Índies Orientals Neerlandeses a encarregar-se de la cura d'aquest monument. El 1900, el govern va designar una comissió integrada per tres oficials per avaluar el monument: Brandes, un historiador d'art, Theodoor van Erp, enginyer de l'exèrcit holandès, i Van de Kamer, enginyer del departament d'Obres Públiques.

El 1902, la comissió va crear un pla de proposta per al govern consistent en tres parts. Primer, s'havien de reparar els cantons per evitar accidents, a més de retirar les pedres que posessin en perill les parts adjacents, reforçar els balustres i reparar nínxols, arcs, estupes i la cúpula principal. Segon, tancar els patis, proporcionar un manteniment adequat i millorar el drenatge reparant el terra i les canelles. Tercer, tots els enderrocs havien de ser retirats, aclarir el monument, retirar les pedres desfigurades i reparar la cúpula principal. El cost total era per a aquest temps de 48.800 florins neerlandesos aproximadament.

La restauració va ser duta a terme entre 1907 i 1911, basant-se en els principis de l'anastilosi i sota el comandament de Theodor van Erp. Els primers set mesos d'aquesta restauració van consistir a excavar al voltant del monument per buscar caps d'estàtues i panells de pedra perduts. Van Erp va desmuntar i va reconstruir les tres plataformes circulars i estupes corresponents. En passar el temps, Van Erp va descobrir més coses que restaurar al monument, cosa que va requerir un total de 34.600 florins més. A primera vista Borobudur havia recuperat la seva antiga glòria.

A causa del limitat pressupost, la restauració es va centrar a netejar les escultures, però Van Erp no va poder resoldre el problema del drenatge. Durant quinze anys, les parets de les galeries van començar a oscil·lar i van aparèixer nous signes d'esquerdament i deteriorament.Van Erp va utilitzar ciment, però això va causar alguns problemes, per la qual cosa calia una nova restauració.

Des de llavors es van fer petites reparacions, però cap de general. A finals dels anys 60, el govern d'Indonèsia va ordenar una restauració que assegurés la protecció del monument. El 1973, es va iniciar un pla per reparar Borobudur. El govern d'Indonèsia i la Unesco es van fer càrrec d'aquest projecte de restauració entre 1975 i 1982. Els fonaments van ser estabilitzats i els 1.460 panells netejats. Durant la restauració es van desmuntar les cinc plataformes quadrades i es va millorar el sistema de drenatge, incrustant canonades al monument. A més es van afegir capes impermeables i de filtre. En aquest projecte van estar involucrades 600 persones i va tenir un cost total d'US$ 6.901.243.52 Quan la renovació va ser acabada, la Unesco va nomenar Borobudur Patrimoni de la Humanitat en 1991.