GRAND MENHIR BRISÉ o MEN-ER-GROACH o ER-GRAH
LOCMARIAQUER - MORBIHAN - FRANÇA
https://joandalmaujuscafresa19571957.blogspot.com/
El Gran Menhir d'Er Grah és un menhir situat a Locmariaquer, al departament francès de Morbihan. El menhir, la construcció del qual es remunta a mitjans del V mil·lenni abans de Crist. J.-C. , es troba avui al sòl i trencat a quatre estelles. Les seves dimensions excepcionals el converteixen en el més gran d'Europa.La representació més antiga coneguda del menhir apareix a l'obra del president Robien, Histoire ancienne et naturelle de la província de Bretagne, escrita el 1753-1755: el menhir està representat a terra trencat en quatre trossos amb els megàlits veïns de la Table des Mar. A diferència de la Table des Marchand, el gran menhir no està representat al cadastre de 1830.
En 1837, en les seves notes d'un viatge per l'oest de França, Prosper Mérimée es preguntava sobre les raons de la caiguda del menhir. Mérimée assenyala que el menhir només estava enfonsat entre 3 i 4 peus a terra i que la seva base estava orientada en direcció oposada als altres tres fragments. Assenyala que els vilatans li comenten que mai l'han vist dreta, i que probablement va ser un llamp el que la va destruir durant el segle XVIII.
El nom de Gran menhir brisa d'Er Grah no va aparèixer fins a finals del segle XIX, sota la ploma dels arqueòlegs4, perquè anteriorment i localment el menhir es deia Men ar hroëc'h, és a dir "Pedra de la fada" o més exactament "Pedra de la vella".
Cap a 1853-1854 es va dir que seria restaurat . Paul Reveillère va proposar transportar-la a París i tornar-la a erigir a la Plaça de la Concòrdia durant l'Exposició Universal de 1900 "com a signe d'unió de tots els pobles celtes".
El menhir està classificat com a monument històric des de 1889. El conjunt del jaciment (Gran Menhir, Table des Marchand, Túmul d'Er Grah) va ser objecte d'una campanya d'excavació dirigida per Charles-Tanguy Le Roux (Gran Menhir, Er Grah) i Jean L'Helgouac'h (Table des Marchand) a partir del 1987.
El menhir jeu ara a terra trencat en quatre fragments. El conjunt correspon a un bloc fusiforme de 21 m de longitud , el menhir més gran d' Europa , el pes del qual s'estima entre 300 i 330 tones.
El menhir està constituït per un bloc d'ortogneis, els jaciments més propers del qual se situen prop de Vannes oa la península de Rhuys, és a dir a una distància com a mínim d'uns 8 a 10 km, la qual cosa suposa travessar una zona marítima amb forts corrents. Per tant, el seu transport probablement hauria requerit l'ús d'un sistema de basses per creuar els estuaris dels rius Vannes i Auray. El bloc va ser martillat en tota la seva superfície, amb martells de quars, per crear cares regulars i homogènies i la vora del bloc a la part inferior va quedar perfectament recte. La forma allargada és d'origen natural. El bloc va ser extret d'un aflorament: dues depressions còncaves visibles al bloc indiquen que estava exposat en posició horitzontal abans de la seva extracció, temps durant el qual va patir erosió natural.
El bloc no mostra cap traça de dèbit voluntari. La fragmentació del menhir és, per tant, conseqüència de la seva caiguda, però les raons d'aquesta caiguda continuen sent hipotètiques encara que s'han proposat successivament nombroses hipòtesis: impacte d'un llamp, enderrocament voluntari en una època indeterminada (neolític o romà), terratrèmol.
S'ha trobat la fossa de fonamentació del menhir. Va ser danyat en època galoromana però el que queda permet comprendre la seva disposició: les vores del fossat estaven consolidades mitjançant murets realitzats amb blocs superposats i el fons del fossat estava cobert amb el mateix tipus de blocs tenint en compte la morfologia bisellada de l'extrem inferior del menhir. La base del menhir estava encaixada amb una barreja de petits blocs de granit i sediments marins. El menhir va ser enterrat en aquest fossat fins a una altura màxima d'1,50 m. i, per tant, la seva estabilitat depenia principalment del seu propi pes.
El menhir presenta a la cara superior una decoració esculpida amb relleu, avui en gran part aplanada per l'erosió, que representa un bàcul i un segon motiu interpretat, tradicionalment com l'anomenat motiu de la destral d'arada, i més recentment per Serge Cassen com una representació d'un cetaci (catxalot). Segons Cassen, hi ha una forta oposició mitològica entre el motiu que evoca el medi marí i els motius que simbolitzen el medi terrestre, oposició que correspon a una època de transició, quan els últims caçadors-recol·lectors van haver d'abandonar la seva antiga forma de vida.
Les excavacions de 1988 van revelar 18 pous d'encunyament
més alineats al nord-est del del gran menhir, alguns dels quals estaven ocults
pel pedregar del túmul de la Table des Marchand. Algunes fosses conserven la
base trencada del menhir original. Sembla que l'alineació estava composta per
blocs de pedres de diferents tipus disposats en ordre decreixent d'alçada: més
enllà del Gran Menhir en ortogneis, hi havia una primera sèrie de blocs en
migmatita, després una segona sèrie de blocs en granit local anomenat Carnac.
Després de les excavacions, aquesta alineació de pedres discontínues es va
materialitzar mitjançant pedreria.
*********************************************
Altres enllaços amb informació:
https://es.wikipedia.org/wiki/Menhir_partido_de_Er_Grah
https://www.megalithic.co.uk/article.php?sid=9311
https://www.site-megalithique-locmariaquer.fr/decouvrir/le-grand-menhir-brise
*********************************************
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada