KHARA-KHOTO
MONGOLIA
https://joandalmaujuscafresa19571957.blogspot.com/
Khara-Khoto (Ciutat Negra en idioma mongol), també
coneguda com Eji Nai (idioma tangut, transcrit al xinès com 亦集乃, Yijinai), va ser una ciutat tangut a la regió d'Ejin
que es troba a la prefectura de Alxa, a la part occidental de Mongòlia
Interior, a prop de l'antic llac Gashun. S'ha identificat com la ciutat
d'Etzina o Edzina, que apareix a Los viajes de Marco Polo.
Història
La ciutat va ser fundada el 1032 i es va convertir en un pròsper centre de l'Imperi tangut al segle XI. Hi ha restes de muralles de 9,1 metres d'alçada i murs exteriors de 3,7 m d'espessor. Els murs exteriors mesuren 421 m d'est a oest i 374 m de nord a sud.
La fortalesa emmurallada va ser presa per primera vegada per Genghis Khan en 1226, però a diferència del que es pensa, la ciutat va continuar prosperant sota el senyoriu mongol. Durant el regnat de Kublai Khan, la ciutat es va ampliar, arribant a una grandària tres vegades més gran que durant l'Imperi tangut. Toghon Temür Khan va concentrar la seva preparació per a la reconquesta de la Xina a Khara-Khoto. La ciutat es troba a la cruïlla de camins de Karakorum, Xanadú i Kumul.
A Los viajes de Marco Polo, Marco Polo descriu una visita a una ciutat anomenada Etzina o Edzina,4 que s'ha identificat amb Khara-Khoto.
“Al salir de la ciudad de Campichu
andas durante doce días, y luego llegas a una ciudad llamada Etzina, que esta
hacia el norte, al borde del desierto de arena, y que pertenece a la provincia
de Tangut. Las personas son idólatras y tienen un montón de camellos y ganado,
y en el país se produce un número enorme de buenos halcones, ambos Sakers y
Lanners. Los habitantes viven de sus cultivos y su ganado, ya que no tienen
comercio. En esta ciudad se debe preparar para las necesidades de víveres
durante cuarenta días, porque al salir de Etzina, se entra en un desierto que
se extiende a cuarenta días de viaje hacia el norte, y en el que te encuentras
sin vivienda ni lugar de aprovisionamiento”.
Marco Polo, Los viajes de Marco
Polo, traducido por Henry Yule, 1920
Segons una llegenda local de la població Torghut, el 1372 un general mongol anomenat Khara Bator (a Mongol: Heroi Negre) estava envoltat pels exèrcits de la dinastia Ming de Xina. Aquests havien desviat el Riu Ejin, la font d'aigua de la ciutat que fluïa als afores de la fortalesa, deixant Khara-Khoto sense aigua per als seus jardins i pous. A mesura que passava el temps i Khara Bator s'adonava del seu destí, ell va assassinar la seva família i després es va suïcidar. Després del seu suïcidi, els soldats de Khara Bator van esperar dins de la fortalesa fins que l'exèrcit dels Ming finalment va atacar i va matar els habitants restants. Una altra versió de la llegenda sosté que Khara Bator va obrir una bretxa a la cantonada nord-oest de la muralla de la ciutat i va escapar a través d'ella. Les restes de la ciutat tenen efectivament una bretxa per la qual un genet pot passar.
Després
de la derrota, i, a més, possiblement per la manca d'aigua, la ciutat va ser
abandonada i deixada en ruïnes.
Exploració
Els exploradors russos Grigori Potanin i Vladimir Obruchev havien sentit rumors que en algun lloc aigües avall del riu Ejin una antiga ciutat estava esperant. Aquest coneixement va donar impuls a l'Institut d'Estudis Orientals de l'Acadèmia de Ciències de Rússia, per llançar una nova expedició a l'Àsia Central sota el comandament de Piotr Kozlov.
El 1908, durant l'expedició de Mongòlia i Sichuan de 1907-1909, Kozlov va fer el descobriment històric de Khara-Khoto. Amb un sopar i un regal d'un gramòfon a un senyor local torghut Beile Dashi, Kozlov va obtenir un permís per excavar al lloc, arribant l'1 de maig de 1908 a les ruïnes de Khara-Khoto.7 Més de 2.000 llibres, pergamins i manuscrits en la llengua tangut van ser descoberts. Kozlov inicialment va enviar deu caixes de manuscrits i objectes budistes a Sant Petersburg, tornant novament al maig de 1909 per a més objectes. Els llibres i gravats en fusta van ser trobats al juny, mentre es duia a terme l'excavació d'una estupa fora dels murs de la ciutat a uns 400 m (1.300 peus) cap a l'oest.
SirMarc Aurel Stein va excavar Khara-Khoto durant la seva tercera expedició a Àsia
Central el 1917. Les troballes d'aquesta investigació van ser incorporades al
capítol 13 del primer volum de Stein d'Àsia íntima.
Langdon
Warner va visitar Khara-Khoto el 1925.
Manuscrits
cristians de Khara-Khoto
El cristianisme siríac oriental
va arribar a la regió tangut almenys durant la dinastia Tang (618–907), que va
ser abans de l'època de l'Imperi tangut (1038–1227). L'Església va florir sota
el domini mongol i al final del segle XIII es va crear una província
metropolitana que porta el nom de Tangut. A Khara-Khoto es va descobrir una
gran quantitat de manuscrits cristians, entre els quals, diversos van ser
descoberts per Piotr Kozlov durant la seva expedició de Mongòlia i Sichuan de
1907–1909; diversos van ser trets a la llum per Marc Aurel Stein durant la seva
tercera expedició d'Àsia Central el 1914; i uns 3000 manuscrits van ser trobats
per un equip de recerca arqueològica de Mongòlia Interior entre 1983 i 1984.
Els idiomes utilitzats en aquests documents inclouen àrab, mongol, persa,
sànscrit, siríac, tangut, tibetà, uigur, turc antic i altres idiomes turcs. 228
dels 3000 manuscrits van ser estudiats per investigadors japonesos i xinesos.
Shinichi Muto va estudiar detalladament una peça siríaca i li va fer una
anàlisi de contingut.
**********************************************
Altres enllaços amb informació:
https://www.labrujulaverde.com/2022/11/khara-khoto-la-ciudad-negra-visitada-por-marco-polo
https://www.instagram.com/universoimagenes/p/C_O7VQoqMdi/
https://www.meneame.net/m/cultura/khara-khoto-ciudad-negra-visitada-marco-polo
**********************************************
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada